FSC-CCOO País Valencià | 26 d?abril 2024.

#ÉsElMoment de lluitar contra la lgtbifòbia

    El Dia Internacional contra la Lesbofòbia, l'Homofòbia, la Transfòbia o la Bifòbia se celebra el 17 de maig ja que aqueix dia de 1990 l'Organització Mundial de la Salut (OMS), suprimia l'homosexualitat de la Classificació internacional de malalties (CIM 10), un gran avanç per al qual es van prendre el seu temps ja que en l"any 1973, l'Associació Americana de Psiquiatria (APA) havia votat de manera unànime traure l'homosexualitat de la secció "desviacions sexuals" de la segona edició del "Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals".

    16/05/2018.

    Va ser un pas important, però cal recordar que les persones trans segueixen sent considerades malaltes mentals i que han de ser diagnosticades com a tals per poder realitzar el seu procés de transició.
     
    En els últims anys al nostre país hem tingut avanços legislatius importants, tan estatals com autonòmics, que ens fan tenir la sensació que vivim en un país igualitari amb les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. No obstant això el dia a dia demostra que queda molt a fer i que la LGTBIfòbia, en els seus diferents graus, segueix campant a pler per tots els àmbits socials, i arriba en ocasions a agressions i assassinats.
     
    Així mateix, l'aprovació de les lleis autonòmiques provoca que les persones LGTBI tinguen diferents drets, depenent de la comunitat autònoma de residència. Al País Valencià, tenim la LLEI 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana i està presentat en les Corts, l'Avantprojecte de llei per a la igualtat de persones LGTBI.
     
    Per això és necessari el dia de la LGTBIfòbia, per recordar que la reivindicació i la lluita ha de ser contínua, denunciant les actituds, els actes i el fets LGTBIfobos dels quals tinguem coneixement.
     
    Per a això, el primer pas que hem de donar, és reconéixer que totes les persones, fruit de la nostra educació i de la nostra socialització, som LGTBIfobes. Ser conscients d'això ens ajuda a començar a formar-nos i a sensibilitzar-nos, a posar solucions personals i socials.
     
    El treball és un dels àmbits importants de la vida, hi passem molt de temps i hi establim diferents relacions socials amb els companys i les companyes. Hi ha la visió que la diversitat sexual i de gènere pertany a l'esfera privada de les persones i que no és necessari que les persones LGTBI es visibilitzen en l'àmbit laboral. És fàcil escoltar frases com que "a mi no m'importa amb qui es fique al llit mentre en el treball no ho diga", "la persona té massa ploma" o "no és necessari eixir de l'armari i demostrar el que eres en el treball"; no obstant això, això no s'aplica quan parlem de persones heterosexuals i en converses normals i diàries entre companys i companyes del treball ix contínuament la vida personal i familiar de les persones, que s'ha fet, amb qui s'ha estat el cap de setmana o les vacances.
     
    Hi ha persones que en el seu treball no poden ser les persones que són, no poden dir amb qui viuen, tenen por a parlar de la seua parella i fan malabars per ocultar que la seua parella és un altre home o una altra dona, que s'han d'enfrontar contínuament a acudits, expressions o paraules LGTBIfobes, i viure en una tensió contínua.
     
    Són situacions a les quals, en moltes ocasions, s'enfronten les persona lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals en els seus centres de treball, a les quals estan tan acostumades que de vegades sembla que entren dins de "la normalitat", però que els afecta tant en el desenvolupament del seu treball, com en la seua vida personal.
     
    Situacions que estan provocant que es mantinguen en el seu "armari" en el treball, amb múltiples conseqüències, com és una pèrdua de drets relacionats amb la vida familiar, ja que per sol·licitar-los han de demostrar qui és la seua parella; permisos i drets que -una vegada aconseguit el matrimoni igualitari- s'apliquen per igual a totes les persones amb independència de la seua orientació sexual, de la seua expressió o de la seua identitat de gènere.
     
    Situacions que provoquen que quan una persona ix del seu "armari" en el treball puga patir assetjament d'altres companys o companyes, dels seus caps i de les seues caps; que sense un altre motiu, veja modificades les seues condicions de treball, no tinga un ascens i fins i tot arribe a ser acomiadada.
     
    Una persona trans té més dificultats per trobar treball o per realitzar el seu procés de transició en aquest, provocades per molts motius, però principalment per tenir un DNI i una documentació oficial amb un nom i un gènere diferent al sentit, pels molts estereotips i prejudicis que tenim de les persones trans, per aqueixa menysvaloració al que no considerem `normal¿, per una transfòbia molt estesa.
     
    Ara #éselmoment de lluitar per aconseguir la igualtat legal de totes les persones, de tenir una Llei estatal d'igualtat per diversitat sexual i de gènere, de formar els treballadors i les treballadores i -en particular- de formar responsables de recursos humans.
    #éselmoment de formar i sensibilitzar delegats i delegades, totes les persones que estem en les estructures de CCOO, d'aconseguir una major implicació de CCOO en la lluita per la igualtat de les persones LGTBI.
     
    #éselmoment d'introduir clàusules en els convenis col·lectius que garantisquen la igualtat de totes les persones, de negociar protocols d'actuació contra l'assetjament per orientació sexual, expressió i/o identitat de gènere.
     
    #éselmoment de fer els centres de treball inclusius, diversos, i que donen cabuda a totes les persones treballadores amb independència de quina siga la seua orientació sexual, la seua expressió o la seua identitat de gènere, perquè fer centres de treball inclusius i diversos beneficia també l'empresa, afavoreix la productivitat i la seua imatge amb vista a altres empreses amb les quals treballen.
     
    Perquè quan parlem dels drets de les persones LGTBI, parlem de drets laborals, de drets socials i de drets humans; parlem de la lluita contra la discriminació que a dia d'avui encara pateixen les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals.
     
    Perquè ser persona lesbiana, gai, trans, bisexual o intersexual no té res a veure amb les aptituds i la capacitat que les persones tenen en el treball.
     
    Perquè tenir un nom i una foto oficial en el DNI, en el currículum amb un gènere diferent al sentit, no té a veure amb el talent de cada persona.
     
    Perquè ser lesbiana, gai, trans, bisexual o intersexual no és cap problema, ni malaltia, el problema i la malaltia, és tenir i patir de LGTBIfòbia.
     
    #ÉSELMOMENT

      •